Ermita Sant Moí:
Aquesta ermita, també anomenada Esglesiola de Sant Moí (també Sant Mus), es troba al costat de la masia del mateix nom. És una construcció preromànica, probablement edificada al final del segle X. La última restauració fou al 1920. Hi ha qui diu que sant Moí era un ermità que viva sol i era sord, dedicat a l’oració i a construir esclops, que deixava a la vora d’un corriol perquè els caminants al passar-hi les agafessin. L’adoptaren com a patró dels qui perden l’oïda que demanaven: ‘Sant Moí, feu-m’hi sentir’
Situat a 1533m d’altitud trobem el poc que queda d’un castell que formava part de l’anell defensiu del segle IX. Catalogat avui dia com a bé cultural d’interès nacional, el seu terme comprenia els actuals municipis de Vallfogona i Vidrà. Els primers senyors de Milany foren els comtes de Besalú. Havia estat la fortalesa roquera situada a major altitud de l’interior de Catalunya. El castell es va abandonar a finals del s. XIV, quan va perdre la funció defensiva i la família va anar a Vallfogona, a la recerca d’una manera de viure més còmoda i pràctica. Les poques restes que en queden responen a la reconstrucció del segle XIII.
Castell de Santa Maria de Besora:
A uns 1025m d’alçada i envoltada en bona part de cinglera, hi ha les restes del castell de Besora i de l’església romànica de Santa Maria. Mereix la visita tant pel seu valor arquitectònic i històric, com pel geogràfic. El castell és esmentat l’any 895. L’església de Santa Maria documentada del 898. La utilització continuada del castell per les tropes carlines va provocar que l’any 1839 els liberals el fessin enderrocar, com també l’església de Santa Maria.
Magnífic salt de 35m, on cal destacar el cúmul de calç sota el salt. També observem unes cavitats en forma de cassola excavades a la roca del llit de la riera pel corrent. De camí al salt, hi trobem tres molins gairebé enrunats, pròpies dels molins fariners antics, on encara s’hi pot veure part del mecanisme.
Considerat el bressol de Catalunya, al ser un dels grans centres de la Catalunya medieval amb un passat històric riquíssim. A Ripoll trobem el Monestir de Santa Maria, fundat per Guifré el Pelós l’any 879, es un dels monuments romànics més destacats del món, representant diferents escèniques bíbliques i de la vida quotidiana. Fou un dels focus de cultura més importants de l’Europa medieval en la producció i copia de manuscrits, i visitant l’Scriptorium en podem trobar testimoni.
També podem visitar el museu Etnogràfic, per descobrir la manera de viure i sentir d’un passat més recent de la regió, així com la Farga Palau, un exemple de la industria per a la obtenció el ferro (principalment armes de foc, eines per a la agricultura, claus i reixes).
Així és que a Ripoll s’inicia una de les vies verdes: la Ruta del Ferro i del Carbó, que ressegueix el trajecte que feia el tren antigament per portar el carbó de de les mines d’Ogassa a Ripoll, ruta ideal per fer a peu o en bicicleta d’un total de 15km.
Ruta dels 7 gorgs de la Cabana, Campdevànol:
A uns 23km de cotxe, trobem un Itinerari que ressegueix el fresquívol torrent d’Estiula, conegut popularment com Torrent de la Cabana, on podrem gaudir de la bellesa visual dels seus salts d’aigua i observar la diversitat vegetal com el bosc de ribera format principalment de verns i les pinedes de pi roig. Una ruta circular d’uns 10km, que ens permet gaudir d’un total de 7 salts d’aigua. L’itinerari s’inicia a l’aparcament de l’àrea de lleure de la Font del Querol, a uns tres quilòmetres de Campdevànol en direcció Gombrèn. L’àrea disposa de taules, bancs i barbacoes.
Tot i que s’han trobat indicis que la zona de Sant Joan de les Abadesses fou habitada des del Paleolític Inferior, la història de la vila està íntimament lligada al monestir. Aquest fou fundat l’any 887 per Guifré el Pelós. Compta amb un important patrimoni medieval vinculat al Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Aquest va ser el primer monestir femení de la Gòtia i la primera abadessa fou Emma de Barcelona, filla de Guifré.